Democracia i - LA HISTÒRIA DE CATALUNYA

 
Vaigui al Contingut

Menu Principal :

Democràcia

La Democràcia i la Justícia

La paraula Democràcia, sovint, confonem els termes del seu significat, sobretot a causa de la seva manipulació i tergiversació de tot allò que pot condicionar la vida quotidiana i la normal convivència entre les persones, institucions i organismes a Catalunya, sobre la qual cossa, els nostres veïns n'estan doctorats amb matrícula, podem dir que en són uns grans mestres.

Avui però, només ens centrarem amb la paraula “Justicia”, aquest terme, que al pronunciar-lo o bé en escoltar-lo, ens tindria de donar una calma, serenor o tranquilitat, i en canvi, a molts de nossaltres ens omple d’intranquilitat i neguit, això ho podem agraïr als descendents o hereus dels borbons de 1714, que per si no ho sabeu us diré qui sont, la cassa reial, PSOE, PP, Ciutadans i algún altre defensor de la patria impossada –“una, grande i libre”- desde fa 302 anys.

Justícia tindria de ser donç, un seguit de procediments mitjansant els quals, es pogues decidir qui te la raó i qui te la culpa quant hi ha un conflicte, amb la interpretació de qualsavol acte o omisió, i mitjansant la dita Justicia, es pogues rescabalar, si cal, al perjudicat.

Bé donç, dit això, som molts els catalans i catalanes que no arribem a entendre ni aceptem, que si el Club d’Estats anomenat Unió Europea s’autoennomena i s’en omple la boca d’aquesta paraula tan bonica, Democràcia, si és veritat que ho son de demòcrates, com és posible que permetin militar dins d’aquest Club, a un Pais ple de caragirats, de malfactors i de fatxes disfressats de xai com espanya, sense cap tipus de justicia que no sigui a favor dels partits que manipulen el sistema Judicial i el poder polític a la seva conveniència ?, si això és Justícia i Democràcia ?, jo, no vull pertanyer a cap país d’aquest Club !.

Tampoc s’enten que, un pais que formi part de la Comunitat Europea, no se li exigeixi el compliment de tots els tractats signats per aquest país en el passat i en la actualitat.

Per entendre bé la situació actual de Catalunya, ens tenim de remuntar fins als anys 1605-1665, durant el regnat de la monarquia hispànica del rei Felip IV.

A la seva mort, la monarquia es va trobar amb un rei que només tenia quatre anys. Segons el testament del pare, la reina vídua Maria Anna d'Àustria esdevindria la governadora del regne i la tutora de Carles II d'Espanya, fins que complís catorze anys, que regnà del 17-09-1665, fins al 01-11-1700, el monarca Carles II no va tenir descendència.

Tot i l'existència d'un primer testament de Carles II, adhuc en vida del monarca, Lluís XIV i Leopold feren un pacte per repartir-se l'imperi dels Habsburg hispànics: un el feren el 1690 i l'altre, al 1700. Però les condicions de l'estratègia d'ambdues potències sembla canviar el 1699 quan mor el testamentari Josep Ferran de Baviera. L'any següent Carles II redacta un segon testament. Dies abans que morís, la cambra reial havia estat escenari d'intrigues polítiques a favor, sigui de l'hereu austríac o bé del francès. Carles finalment signà un testament a favor del nét de Lluís XIV, Felip d'Anjou, com a nou titular de la corona, una mica dubtós segons la història.

Felip d'Anjou, també anomenat Felip V va cel·lebrar Corts a Barcelona el 1702, però a partir d'aquesta data els ministres reials, havien violat reiteradament les Constitucions Catalanes, i a partir de 1704 el virrei Velasco va governar de forma despòtica i repressiva en perjudici dels catalans. Aquestes actuacions s'afegien a un sentiment antifrancès acumulat per les guerres del segle XVII i per la forçada entrada de productes francesos, impedint-ne la d'altres nacions.

Una part de la burgesia es va anar decantant cap a posicions austriacistes que consideraven més favorables als seus interessos comercials. Una part molt important del sector eclesiàstic veia en els Àustries la preservació del seu autogovern i privilegis. La confluència de diferents sectors i el creixement del seu suport social va portar a un clima d'aixecament popular el 1705.

El comerciant d'aiguardent Mitford Crowe havia convençut els aliats que els catalans estarien disposats a donar suport a un rei que restaurés els seus drets i privilegis. El març de 1705 la reina Anna d'Anglaterra va comissionar-lo per tal de contractar una aliança entre Anglaterra i Catalunya i qualsevol altra província d'Espanya.

El 17 de maig de 1705, els catalans partidaris dels austriacistes juntament amb personalitats de la petita noblesa vigatana, reunits a l'ermita de Sant Sebastià, en la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) en l'anomenada Reunió dels Vigatans, varen signar un document anomenat –Pacte dels Vigatans- per al qual varen acordar donar suport als aliats donant poders als comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric.

Aquests contactes van propiciar que una delegació aliada es reunís al mes de maig a la capella de Sant Sebastià de Vic amb els anomenats vigatans (Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, a més de Josep Moragues, Josep Anton Martí, Carles Regàs i Antoni Cortada). Aquest grup va donar poders als comissionats per signar un pacte en nom dels catalans.

El pacte, que constava de setze clàusules, per al qual els catalans es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Els anglesos, a la vegada, es comprometien a respectar les lleis catalanes i a mantenir dit pacte en secret, es va signar a la ciutat de Gènova el 20 de juny de 1705 i els signants van ser Mitford Crowe com a comissionat de la Reina d'Anglaterra i per part catalana Antoni de Peguera i Domènec Perera, aquest tractat es va anomenar –Tractat de Gènova entre Anglaterra i Catalunya-.

El pacte es mantingué ferm fins al 1711, quan mor l'emperador del Sacre Imperi Roman-Germànic Josep I d'Habsburg, el nou panorama no interessava tant al govern anglès, qui va començar noves negociacions a París i Londres fins que es va signar el Tractat d'Utrecht el 1713.



 
Tornada al contingut | Tornada al menu principal